Sovint fem servir
sense adonar-nos la mateixa paraula o frase per referir-nos coses diverses.
Aquí, que som a l’aula de Mitjans de Comunicació, tendim a pensar en ells com
si fossin fora de nosaltres, en un
altre lloc. Nosaltres som, fem, i “els mitjans” estableixen les comunicacions
necessàries entre tot plegat.
No és casual,
doncs, que en dir “mitjans de comunicació” ens referim a dues coses que han
vingut a tenir significats diferents: Mitjans de comunicació, a més de
significar aquells que transporten la informació, són també els mitjans de
transport, el metro, el “rodalies”, el bus… artefactes que transporten, no
només la informació, sinó a nosaltres mateixos.
Imagino, però, que
cada cop la divisió semàntica entre ambdós conceptes anirà creixent. La
informació és cada cop més informació a
temps real, sincronia. Accedim a les notícies cada cop més “en directe”.
Les distàncies, que sovint volen dir Temps, han desaparegut gairebé amb
Internet. Aplicacions com Skype o els xats esmicolen la idea que en teníem del
temps. En canvi, per de pressa que
arribi a anar mai un mitjà de transport –posem per cas un avió- hi haurà sempre
una distància entre Barcelona i Paris. Cada cop més curta, però. Això si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada