Abans
de començar el següent post sobre cultura i espectacle al meu bloc, vagi per endavant
un comentari: sóc un “fan” de Vargas Llosa en tant que novel·lista. Llibres com
“La ciudad y los perros”, el “Pantaleón…” o “La fiesta del chivo” són fantàstics.
Una
altra cosa, però, tal i com em passa amb alguns artistes, és que hi coincideixo
ben poc amb la manera com pensen en temes de cultura. No he llegit “La civilización
del espectáculo” de l’escriptor hispano-peruà, recentment publicat per
Alfaguara, però el cert és que, només llegir-ne els comentaris he de confessar
que hi sóc clarament reticent.
Si, és cert, la cultura està en
perill, en greu perill. En perill de mort, si fem cas dels atacs que està
rebent, sobretot arran de la famosa crisi que tot ho justifica. Ja ho deia a l’anterior post: la banalització
de la cultura, la civilització de l’espectacle. L’entreteniment pur i dur. Però
Vargas Llosa segueix, al meu entendre, un camí perillós, en diferenciar l’”Alta
Cultura”, en majúscules, de la “cultura d’entreteniment” Sí, és cert, hi ha
Proust, Joyce, Mann o Wagner. Però, al meu entendre, no cal anar a parar a “l’altre
cantó”, als programes cutres de Telecinco, la novel·la d’entreteniment barata o
la música “xumpa xumpa”. Entre el que ell anomena l’Alta Cultura i aquesta hi ha
un món. I un món farcit d’interès cultural. Podria citar en un moment centenars
de noms que, no només són referència cultural del nostre món sinó també
exerceixen de veritables ponts simbòlics i són un veritable entramat social.
Em recorda F.R. Leavis qui, a
mitjans del segle XX, afirmava que “la civilización de masas y su
cultura de masas plantean un frente subversivo, que amenaza con llevarnos a un
caos irreparable”[1].
En definitiva, la vella distinció entre “alta cultura” i “cultura popular”,
present a tants articles, llibres i demés, em sembla que, com a mínim, es
mereix un ampli debat social abans de condemnar tot allò que sigui de “consum”
com un producte menyspreable.
[1] Publicat a: Storey, John (2002). Teoria cultural y cultura popular.
Barcelona, Ed. Octaedro. p. 47
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada