L’assaig
que se’ns proposa - “Un modelo de
propaganda”, pertanyent a “Los
guardianes de la libertad”, va ser escrit fa ja més de20 anys per Chomsky i
Herman. Per una banda es noten els 20 anys passats i l’època (el final del
comunisme, etc.). Per l’altra, hi ha afirmacions que semblen fetes ara.
La
síntesi és clara: els mitjans de comunicació estan al servei dels fins de les
elits polítiques i econòmiques. La seva funció, per tant, és, a més
d’entretenir, informar i divertir, la d’integrar els individus en el pensament
únic dirigit des d’aquestes elits. Com diu el diu el títol, els mitjans de
comunicació esdevenen, així, un model de
propaganda.
Hi
ha cinc filtres que determinen quines notícies “passen la barrera” i quins no:
1.
Gran part dels mitjans estan en mans de grans corporacions.
2.
El mitjans depenen de la publicitat per poder existir.
3.
Han de produir notícies constantment, i són les grans corporacions o
directament el poder polític qui hi té accés.
4.
La capacitat de produir respostes crítiques està vinculada al poder.
5.
L’anticomunisme i el trauma que significa, sobretot, per als nord-americans.
Segons Chomsky, doncs, els mitjans de comunicació són “instituciones ideológicas efectivas y
poderosas, “que llevan a cabo una función propagandística de apoyo al sistema
mediante su dependencia de las fuerzas del mercado”[1]
Tal i com s’ha vist als debats de l’aula, sembla
evident que els grans mitjans de comunicació pertanyen al poder polític (en
tenim un exemple recent amb la lluita pel control de la corporació de RTVE) o
econòmic (el control del capital sobre els canals privats). També s’ha comentat
que cadascú és lliure de dir el que li sembli des del seu canal. Però aquí hi
ha una trampa evident: Telecinco, la Sexta o Antena 3 es podran barallar, però
sempre des del capital. El filtre primer que cita Chomsky és ben cert: només té
veu qui pertany a grans corporacions.
Què fer, doncs, davant això? com garantir una
informació lliure i plural? sembla clar que l’únic camí possible per
democratitzar els mitjans de comunicació és lluitar per donar visibilitat a les
informacions no mediatitzades, independents: donar veu als mitjans locals,
petits, i crear xarxa entre elles. Usar, com veurem als propers posts, els factors tecnològic, econòmic i polític com a
motors de transformació de la comunicació. Menys espectacle, menys aparadors grans i universals i més veritats
locals, informacions tangibles i obertes al diàleg.
[1] Chomsky, Noam / Herman, Edward S (2000).
Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en
los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica. p. 353
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada