Faig el post d’avui sobre la tecnologia, com a
factor essencial del que el Mòdul en diu “revolució interactiva” o “revolució
digital”, el primer dels tres que s’hi esmenten. Potser perquè estem en una
assignatura d’Humanitats, o perquè, a hores d’ara ja hem après que la
tecnologia no era tan neutra com a l’inici ens vam creure, però no puc deixar
de sorprendre’m que s’esmenti la
“revolució interactiva”, com si fos un canvi social més. M’explico:
1. La idea de revolució –o, si més no, la meva
idea- és la d’una real alternativa de poder en relació al poder que existia. Un
canvi radical, estructural, sovint amb violència. A mi, la veritat, em fa la
sensació que amb la “revolució digital” el poder continua en mans de qui té els
mitjans de comunicació, el capital. Una altra cosa és que, a la llarga, a les
autopistes de la informació hi acabi circulant tothom però, avui per avui, hi
ha molta gent que no té ni cotxe, i els qui hi podem circular, paguem peatge.
2. El que més em xoca és aquesta anàlisi
“neutra” dels mitjans de comunicació. Es parla d’una revolució interactiva. Però qui interacciona? no
es pot pensar en la comunicació com un fet aïllat de la societat. I em temo
molt que la tècnica ha acabat per imposar una lògica, com si fos normal l’accés
a ella.
Resumint, per no allargar-me, s’atorga al
factor tecnològic un poder gairebé il·limitat. Gràcies a les tecnologies
canviarà el món… però cal no oblidar
que, de moment, només canvia als qui tenen accés a ella i que actuen a través
d’ella. Hi ha un alt percentatge de població mundial que no és, ni de lluny, “interactiva”.
Cal, doncs, per a mi, una concepció més
humana, real, de la tecnologia. Només així copsarem el valor transformador que
té, que és molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada