conclusió?

Concloent el bloc i, amb ell, l’assignatura de “Mitjans de comunicació”, crec que s’ha arribat, no a un punt, un resultat conclusiu, tipificable, sinó a uns quants. I, encara més, em temo que m’he dedicat més a obrir interrogants que a tancar-los, però és que, com dèiem al primer post, vivim la cultura i la informació des de dins. Som part d’ella. Parafrasejant Benjamin, citat al darrer post, podríem dir, fins i tot, que som cultura, som informació i, en conseqüència, som espectacle.

Cert, sempre hem format part de la cultura vigent, ara, al Neolític i a qualsevol segle, però en l’actualitat -si més no, des de la invenció de la impremta, com se’ns diu al Mòdul- és una comunicació de masses. Amb l’arribada, a més, de la tecnologia més avançada (tot i que cal recordar que la impremta de Guttenberg ja és tecnologia) la informació assoleix unes dimensions insospitades (més velocitat, menys espai, etc).

La conclusió principal és, doncs, òbvia: hem arribat a un punt en que tots -en una societat occidental com Europa- tenim accés, no només a la informació sinó a emetre-la, a ser-ne protagonistes. Construïm ja la nostra realitat a partir de les moltes informacions fragmentades que ens arriben. Som, com dèiem al darrer post, representats i representats. Espectacle.