Concloent el bloc i,
amb ell, l’assignatura de “Mitjans de comunicació”, crec que s’ha arribat, no a
un punt, un resultat conclusiu, tipificable, sinó a uns quants. I, encara més,
em temo que m’he dedicat més a obrir interrogants que a tancar-los, però és
que, com dèiem al primer post, vivim la cultura i la informació des de dins.
Som part d’ella. Parafrasejant Benjamin, citat al darrer post, podríem dir, fins
i tot, que som cultura, som informació i, en conseqüència, som espectacle.
Cert, sempre hem
format part de la cultura vigent, ara, al Neolític i a qualsevol segle, però en
l’actualitat -si més no, des de la invenció de la impremta, com se’ns diu al
Mòdul- és una comunicació de masses. Amb l’arribada, a més, de la tecnologia
més avançada (tot i que cal recordar que la impremta de Guttenberg ja és
tecnologia) la informació assoleix unes dimensions insospitades (més velocitat,
menys espai, etc).
La conclusió principal
és, doncs, òbvia: hem arribat a un punt en que tots -en una societat occidental
com Europa- tenim accés, no només a la informació sinó a emetre-la, a ser-ne
protagonistes. Construïm ja la nostra realitat a partir de les moltes
informacions fragmentades que ens arriben. Som, com dèiem al darrer post,
representats i representats. Espectacle.
