Faig un comentari sobre la teoria crítica i, particularment, sobre l’Escola de
Frankfurt, nascuda l’any 1923, a l’empara de la Universitat
d’aquesta ciutat.
Arran de la seva crítica a l’Il.luminisme, Horkheimer i
Adorno formulen el concepte de “indústria cultural”, afirmant que aplica la mateixa estandardització
i divisió del treball que el capitalisme, incorporant la lògica d’aquest. La
industria cultural, així, designa una explotació sistemàtica i programada
d’allò que se’n diu “bens culturals”, però amb fins clarament comercials. “El mundo entero es pasado por el cedazo de
la industria cultural”[1], diuen.
Potser, a dia d’avui, hi ha conceptes, com aquest d’indústria
cultural, que han canviat substancialment, però crec que és totalment actual la seva acusació que els
medis estetitzen la cultura. I la millor
manera d’aconseguir-ho és buidant-la de continguts. Convertir la cultura en espectacle,
performance constant. Avui, cada cop més la cultura és escenografia cultural.
Les
coses, així, són ja el que semblen. La
cova cova de Plató no està tan lluny com semblava. D’aquí la coneguda frase de Jean
Baudrillard: “la guerra del golfo no ha tenido lugar”.
[1] Horkheimer, M i Adorno, T.
La industria cultural. Iluminismo como mistificación de las masas. Publicat a Dialéctica del
iluminismo. Buenos Aires, Ed. Sudamericana, 1988. pag. 171
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada