Si ahir parlàvem de l’enfocament que en fa l’anomenada “Teoria Crítica”
dels Mitjans de Comunicació, en aquest següent post parlarem de la manera en
que Stuart Hall parla sobre el tema de la codificació i descodificació del
missatge. En principi, sembla senzill: si sabem que es produeix un intercanvi
comunicatiu constant a l’interior de la societat, amb un evident contingut
simbòlic, és evident que hi ha el procés que hem assenyalat. El missatge és
codificat i posteriorment descodificat pel receptor.
En el cas de la televisió, el signe és molt complex perquè ve “carregat” d’informació
(imatges i so sobretot) a més del missatge purament “textual”, que hem
d’”interpretar”.
Potser, doncs, es tractaria de fer un treball laboriós però, en moment de
crisi, absolutament necessari: cal elaborar constantment un “treball
interpretatiu” (o una “percepció selectiva”, en termes d’Stuart Hall). Cal
saber que aquests missatges conformen una “cultura dominant” i, cada cop més,
sabem qui té la capacitat, sobretot econòmica, per imposar-la.
En altres paraules, cal tenir una voluntat
incessant de formar part de “l’espectacle”. No només ser-ne consumidors
-fins i tot crítics- sinó també partícips. Com diu, al mateix document, Phillip
Elliott, som al mateix temps la font i la receptora d’aquest missatge televisiu.
